El vent és la clau

Conèixer la direcció del vent és fonamental per fer una bona previsió  de l’oratge. Una obvietat que a vegades pareix que se’ns oblida a l’hora de fer previsions o d’interpretar els comentaris que fem.

Segurament ens sorprendriem si ferem un enquesta preguntant pel carrer on estan els punts cardinals i el nom dels vents…(més d’un company periodista ha arribat a preguntar-me: el llevant és el que ve de l’est o el  que va cap a l’est?)

Em fa gràcia quan tenim una entrada d’aire fred (d’origen polar o siberià) i escolte comentaris a respecte: ‘es que el vent ve directament de la neu’ (quan en realitat el que tenim és tramuntana o mestral que en vindre del nord acompanyant l’aire fred, i haja passat o no per la neu arribarà fred si o si). El mateix passa quan tenim una advecció d’aire càlid sempre acaba escoltant-se ‘menuda ponentada’ quan podem patir onades de calor fruit de diverses situacions o entrades de vent, tant de ponent, de llebeig com de migjorn.

Cada vent reb un nom (rosa dels vents), i te unes característiques diferents, en funció de la zona on es trobem. A la Comunitat Valenciana, per exemple, el vent del nord (Tramuntana) i el vent del nord-oest (Mestral) són freds i secs; el vent de l’est (Llevant), el del nord-est (Gregal), i el del sud-est (Xaloc) són humits; mentre que el del sud (Migjorn), el de l’oest (Ponent) i el del sud-oest (Llebeig) són secs i càlids.

Serà el vent d’origen marítim el que associem amb possibilitat de pluja a les nostres latituds. El llevant sol incidir de forma més directa i productiva al centre i al sud de la Comunitat, el xaloc a Castelló i el gregal a les comarques del sud de València i a les del nord d’Alacant.

Els fronts atlàntics que arriben ací amb vents de ponent, mestral  o  llebeig després d’haver creuat tota la Península només deixen precipitacions de certa entitat al nord i per l’interior, i quatre gotes a la costa.

que arriben a la Comunitat Valenciana.

El refranyer, la saviesa popular, sempre és una bona eina per conèixer la procedència i les característiques dels vents. Els refranys, tot i no tindre una base científica, estan bassats en l’experiència, en l’observació, en el que passa dia rere dia.

  • Tramuntana: fred amb gana
  • Tramuntana tots els racons agrana
  • Gregal, ni peix ni pardal
  • El llevant la plou, i el ponent la mou
  • Ven de xaloc, molta mar i peix poc
  • De llebeig poca aigua veig
  • El mestral: la granera del cel
Sabies que...?

Què va caure ahir a València?

No eren els típics flocs de neu que estem acostumats a vore quan neva. Es tractava de neu granulada o pluja congelada.

Perillen les collites?

El fred ens preocupa a tots però especialment els llauradors

Què ha de passar perquè neve a la Comunitat Valenciana?

Quan arriba esta època de l’any i s’intensifica el fred sempre ens fem la mateixa pregunta: vorem enguany la neu?

Hui és el dia que estem més pròxims al Sol

Durant el periheli estem a uns 147 milions de quilòmetres, mentre que durant l’afeli estem a un poc més de 152 milions de Km.

Els embassaments de Castelló necessiten aigua

A ‘petició popular’ repassem hui l’estat dels embassaments de Castelló

Les reserves hídriques han millorat molt

Ha passat una setmana del temporal i és moment de fer algunes consideracions sobre les reserves hídriques

El vent és la clau

Conèixer la direcció del vent és fonamental per fer una bona previsió  de l’oratge.

La ‘gota freda’ és atemporal

Gotes fredes hi poden haver durant tot l’any. En hivern, en primavera, durant la tardor i fins i tot en estiu.

Esteles al cel

Amb este post no busque polémica, simplement vull deixar clara la meua postura sobre les esteles que deixen els avions al cel.

Política de cookies
Usem cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d'usuari. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús.