Què ha de passar perquè neve a la Comunitat Valenciana?

Quan arriba esta època de l’any i s’intensifica el fred sempre ens fem la mateixa pregunta: vorem enguany la neu?

La neu i les situacions meteorològiques que la provoquen no són massa habituals a les nostres latituds, es tracta més bé d’episodis poc frequents i fins i tot esporàdics concentrats normalment entre els  mesos de desembre i febrer (tot i que hi ha antecedents de nevades primerenques i tardanes a finals d’octubre o a l’inici de maig).

Quins factors s’han de conjugar perquè puguem vore la neu a la  Comunitat Valenciana?

És una obvietat, però en primer lloc hem de tindre inestabilitat perquè puguen registrar-se precipitacions i que acabe ‘coordinant-se’ amb el fred perquè la precipitació acabe sent en forma de neu (moltes voltes quan fa fred la  gent ens pregunta si nevarà, però amb el cel ras és evident que les baixes temperatures a soles no donen neu).

Tres són bàsicament les situacions meteorològiques que  poden ‘portar’ la neu al nostre territori:

Fronts d’origen atlàntic: els sistemes frontals que creuen la Península Ibèrica normalment arriben molt desgastats a la Comunitat Valenciana, però en hivern si van acompanyants d’una irrupció d’aire fred poden deixar precipitacions dèbils de neu (entre 1 i 5 litres). La depressió que les origina és de poca entitat i  i la massa d’aire arriba freda i molt seca i només deixen nevades a les zones de muntanya. La cota de neu oscil·larà entre els 400 i els 1.000 metres en funció de les temperatures que tinguem a 850 hPa (uns 1.500 metres d’altura) . Les zones més afectades solen ser les del nord i les de l’interior, sense descartar que puguen afectar també punts de la muntanya d’Alacant però, com passa en qualsevol època de l’any, estes situacions deixen poca pluja i per tant poca neu.

Irrupcions d’aifre fred amb vent de llevant: són les situacions de vent de llevant les més efectives per donar precipitacions generals i abundants a les nostres comarques com hem tingut ocasió de comprovar encara no fa un mes. Com ja comentarem el seu dia ‘gotes fredes’ hi ha tot l’any, també a l’hivern. Si es barregen fred en altura, vent de llevant en superfície i fred a les capes baixes de l’atmosfera poden deixar quantitats importants de pluja i neu a la Comunitat Valenciana.

Els fronts d’origen atlàntic poden acabar gestant una depressió al sud de Portugal que finalment creua la península pel sud penetrant pel Golf de Cadis cap a la part occidental del mediterrani. En estes ocasions les nevades poden arribar a ser  abundants, però la major part d’episodis d’este tipus troba a faltar una irrupció d’aire fred àrtic o siberià i la neu només cau a cotes relativament altes (entre els 700 i els  900 metres), sense afectar els principals nuclis urbans. Són els episodis que massifiquen les zones de muntanya el  cap de setmana posterior a la nevada.

Temporals de neu: les nevades històriques, les que passen als anals de la meteorologia, estan associades a borrasques situades al nord de les Balears des d’on envien vents de gregal carregats d’humitat. Moltes voltes esta depressió és un reflexe de l’aire fred que hi ha en altura i pots ser retrògrada (fer un moviment de retrocés cap a la Comunitat Valenciana).

A nivell sinòptic, en superficie es forma un anticicló a l’Atlàntic, a l’oest de Illes Britàniques, que actua de bloqueix, i  és el front associat a la borrasca situada al golf de Gènova és qui agrana el litoral mediterrani. Entre la borrasca del sud França i l’anticicló a l’oest del  Regne Unit es forma un corredor que envia vent directament des del centre d’Europa i moltes vegades té el  seu orígen a Siberia.

Últims videos

Des de Palma de Gandia Juanjo Ortolà ens envia estes imatges de l’eclipsi de la lluna de principis de setmana.

A poc a poc deixem enrere el temporal de les últimes 36 hores.

La imatge del dia ens arriba hui des de La Marina, on des de primera hora ha plogut amb forta intensitat.

Sabies que...?

Tronades amb pedra

Les tronades d’estiu poden anar acompanyades de pedra que no porten res de bo, però també deixen algunes coses curioses

Eclipsi de lluna per acomiadar el dia

Esta nit podrem disfrutar d’un eclipsi parcail de Lluna

Qui vol anar a Bioparc?

Pregunta ben senzillleta per al sorteig de les dos entrades per a Bioparc

Qué és un meteotsunami o rissaga

Dilluns passat es pugueren observar oscil·lacions del nivell de la mar en alguns ports de la Comunitat Valenciana provocats per un meteotsunami o rissaga. Vols saber com es formen i perquè es produeixen?

El cinturó de Venus

El cinturó de Venus és un fenòmen atmosfèric que podem vore a l’alba o al capvespre els dies de calma anticiclònica

Què és un arcus

Ahir, quan el front creuava la Comunitat Valenciana puguerem disfrutar de tot un espectacle al cel. L’avanç del front des ponent cap llevant va originar una línia d’inestabilitat molt marcada anomenada ARCUS.

Què és un parheli o fals sol

El parheli o  fals sol és un fenòmen òptic que podem vore al cel quan hi ha núvols alts, cirrus. Es tracta de núvols formats per xicotets trossets de gel on incideixen els rajos solars. La reflexió i refracció de la llum solar crea eixe efecte òptic provocant l’aparició a uns 22º a esquerra i […]

Vòrtex costaner mesoscalar

Hui hem pogut vore a la costa nord de la Comunitat un vòrtex costaner mesoscalar

Què és i com es forma un halo solar

Des de fa uns dies els halos solars són uns dels protagonistes del cel a la Comunitat Valenciana i de les fotos que ens envieu diàriament.

Política de cookies
Usem cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d'usuari. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús.