Algunes qüestions sobre la mànega

Podriem definir una mànega marina com un remolí o un vòrtex format entre un núvols de tempesta (cumulonimbus) i la superficie de l’aigua de la mar, en situacions de màxima inestabilitat i canvi de direcció en alçada del vent.

 
En produir-se un fort descens de la pressió atmosférica es donen les condicions necessaries perquè l’aire humit i relativament càlid que hi ha sobre la superficie de la mar es condense fent visible la forma d’embut que conecta amb base del núvol de tempesta.

 
Les mànegues marines no xuclen aigua cap amunt, l’aigua que es veu en l’embut són xicotetes gotes d’aigua formades per condensació en forma de núvol tubular o tuba.

 
Es tracta de fenòmens que tenen un cicle de vida format per cinc parts: en primer lloc es forma una taca negra en la superfície de l’aigua, seguit d’un patró espiral en la superfície de l’aigua, d’un anell d’esprai; a continuación es forma l’embut visible i finalment assistim a la seua degradació.

 
La seua vida sol ser curta, d’uns 5 minuts de durada, i no és estrany que apareguen més d’una mànega al mateix nucli de la tempesta.
Les trombes marines o màneges poden arribar a convertir-se en tornados en creuar la línia de la costa i tocar terra. Poden ser, per tant, molt perilloses i en vore-la cal extremar la precaució fixant-se molt bé en la direcció que porten per tal d’evitar-les.