Mompó reivindica la utilitat de la Diputació en la DANA: ‘eixe dia eixirem només amb la intenció d’ajudar’

julio 18, 2026

Vicent Mompó defensa la utilitat de la Diputació en la
gestió de la DANA i proposa una visió comarcal i de
protecció de les senyes d’identitat dels municipis

L’Associació de Mitjans Digitals de la Comunitat Valenciana
(AMDComVal) ha celebrat una nova edició dels seus esmorzars informatius alCasino de l’Agricultura de València, comptant en aquesta ocasió amb una àmplia assistència de mitjans de les tres províncies de la Comunitat. El protagonista de la robada ha estat Vicent Mompó, president de la Diputació de València des del 2023
i alcalde de Gabarda des del 2011, que ha desgranat el full de ruta de la institució, analitzat l’actualitat orgànica del seu partit i proposat un canvi de paradigma en la gestió dels municipis.

Mompó ha començatat la seua intervenció abordant l’impacte de la catàstrofe de la DANA del 2024, un tema prioritari en la gestió. El president ha reivindicat el paper actiu de la corporació provincial des del primer moment: ‘Aquell diavam eixir només amb la intenció dajudar. Els alcaldes van ser els primers, és clar, però lagent ens veu a la Diputació com una institució útilha afirmat, recordant que,
segons els darrers estudis públics, és la institució més ben valorada pels ciutadans. Mompó ha defensat la serietat a la destinació dels recursos públics i ha assegurat que, malgrat el preu pagat, ‘ho està pagant a gust i tornaria a fer exactament el mateix’; per donar cobertura als 266 municipis, les 26 mancomunitats i les 3 entitats locals menors que gestiona la institució.

Inversions estratègiques: Bombers, carreteres i mobilitat ciclista

Més enllà de la resposta a l’emergència, el president de la Diputació ha volgut plasmar amb dades tangibles el volum d’inversió de l’entitat provincial davant del ‘soroll i en parlar per parlar’.  En este sentit, ha destacat la inversió de 30 milions d’euros al Consorci Provincial de Bombers de València —assenyalant-ho com el més dotat de la província—, amb actuacions clau al parc de bombers de Torrent, la central de brigades d’Ademús i les instal·lacions de
Montserrat.

Així mateix, ha posat en valor la gestió dels prop de 2.000 quilòmetres de carreteres provincials que serveixen per comunicar els pobles. Dins aquesta xarxa, ha ressaltat la creació de sis itineraris de rutes ciclistes i de vianants per connectar grans comarques, fomentant l’esport i el disfrutar del cap de setmana, amb la idea de
vertebrar el territori mitjançant una gran infraestructura integrada, similar a una ‘Volta a peu però amb bici’

Un nou model comarcal davant de l’individualisme
Amb vista al futur, Mompó ha avançat que presentarà un document amb un nou organigrama i el full de ruta per a la propera legislatura. El seu gran objectiu és aconseguir un canvi mental a la governança local: dels quatre pressupostos de l’actual legislatura, un està destinat íntegrament al pla d’inversions (parcs, poliesportius, carreteres, piscines, voreres). Després de recórrer tots els pobles, el
president ha assegurat que "a cap li falten inversions", però que el problema real es troba en la gestió diària i els serveis a la població.

‘El canvi que podríem sol·licitar als alcaldes és que comencin a pensar encol·lectiu entre comarques i no de manera tan individual. No potser que tots elsmunicipis tinguin col·legi, hospital o poliesportiu. Si es lluita per aconseguir alguna cosa a nivell comarcal i més gran, compartint serveis com la Policia Local en una central amb millor plantilla en comptes de tenir dos agents que no abasten el terme, seria més econòmic i el territori tindria un millor servei", ha argumentat, afegint que ;el que és bo per a la província és bo per als pobles’. En esta línia, ha advocat també per crear projectes interprovincials als municipis limítrofs amb Alacant i Castelló per trencar la barrera invisible on sembla que s’acaba tot.

Defensa del valencià, la cultura i l’agricultura
En el pla cultural i identitari, Mompó ha expressat que la seva il·lusió més gran de cara al futur és avançar en el reconeixement de la llengua pròpia:’Per què el valencià no pot ser una llengua reconeguda a l’iPhone, per exemple? Crec que és evident
que els dialectes no són els mateixos, aleshores per què hem de renunciar a el nostre valencià i utilitzar-ne un altre’?.

Sempre d’acord amb l’ús de la normativa de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) —matitzant que ‘es potser més o
menys valencià sense eixir-se’n de la normativa—, l’objectiu institucional és que les empreses i institucions adaptin els seus portals i que tothom parli com vullga, treballant perquè la societat conegui i faci servir les dues llengües cooficials.
Esta defensa de ‘el nostre’es complementa amb la posada en marxa del Pla de Trinquets, dotat amb més de 12 milions d’euros per recolzar la pilota valenciana, les festes locals i la restauració d’esglésies parroquials, en ser en molts municipis xicotets’;l’únic patrimoni del poble’ que ha d’estar decent per alús dels ciutadans. Pel que fa a l’agricultura, l’ha qualificada com a tema complex, però ha mostrat la seva ferma il·lusió d’aportar diners i projectes específics des de la Diputació per millorar el sector. Igualment, ha plantejat la creació futurade la ‘recepta esportiva’, un servei perquè els pobles xicotets sense recursos puguen comptar amb tècnics en educació física coordinats amb els metges per orientar la població.

Habitatge i equilibri territorial
L’esmorzar informatiu d’AMDComVal també ha servit per abordar la
problemàtica de l’habitatge, un assumpte tractat recentment a València durant una jornada de diputacions del Partit Popular que va reunir representants de la Associació de Municipis i Províncies. Mompó ha recordat la dada demogràfica de que actualment el 80% de la població viu concentrada en tot just el 20% del territori.

Tot i que ha reconegut que la competència principal en matèria d’habitatge pertany el Govern central i la Generalitat, ha marcat com a objectiu de la Diputació millorar les infraestructures, el transport assequible i els serveis de linterior perquè la joventut tinga possibilitats reals de quedar-se a viure als pobles si així ho
desitja.