Petricor: olor de terra banyada

abril 16, 2020

Portem una bona temporada, des de la segona quinzena de març, amb la pluja com a principal protagonista. Haurem de fer un balanç quan arribe l’estabilitat (que algun dia arribarà igual que algun dia passarà el malson que ens ha tocat viure) perquè no serà fàcil trobar un icici de la primavera tan plujós com el de enguany.

I encara que siga des de dins de casa, no em negareu que fa goig vore ploure, pensar que els aqüífers agrairan estes precipitacions, que els embassaments estan donan registres com feia molt de temps que no donaven i que els boscos i muntanyes ‘estaran’ super feliços.

I tot i el confinament, no em direu que és tot un plaer guaitar per la finestra i ensumar eixe olor característic després d’un dia de pluja.

L’olor de terra banyada té un nom: petricor

Del grec antic πέτρα Pétra ‘pedra’ i ἰχώρ ICor ‘icor’ (fent referència al líquid que fluia per les venes dels déus en la mitologia grega).

Seria l’equivalent a les expressions populars ‘terra banyada’ o ‘olor de pluja’.

Per què es produix?

Quan les gotes de pluja impacten contra una superfície porosa (com pot ser la terra) atrapa minúscules bombolles d’aire en el punt de contacte. En eixe moment alliberen una xicoteta quantitat d’aerosols, partícules en suspensió procedents de terra, que són les responsables de la dispersió d’eixe aroma tan particular.

Són eixes partícules al pujar des de la terra les que arrosseguen olis produits per les plantes vegetals i altres elements aromàtics emmagatzemats a terra o als bacteris que hi ha la la superfície.

Van ser els investigadors australians I. J. Bear i R. G. Thomas els primers en emprar el terme Pretrichor l’any 1964  en un article per la a la prestigiosa revista Nature.